Tot just fa tres setmanes que en Pau es queda a dinar a l'escola bressol. Per què? La resposta no és ni per una incompatibilitats d'horaris, ni per una gran distància entre casa i el centre. La resposta és simplement que ja no sabíem que fer perquè deixés els triturats.
Apenas hace tres semanas que Pau se queda a comer en la guardería. ¿Por qué? La respuesta no es ni por una incompatibilidad de horarios, ni por una gran distancia entre casa y el centro. La respuesta es simplemente que ya no sabíamos qué hacer para que dejase los triturados.
Haig de dir que, amb tota la pena del meu cor, vam decidir provar a deixar-lo al menjador de l'escola bressol. Primer de tot, per a veure si aconseguien acostumar-lo a menjar encara que fos aixafat però sense turmix. A casa, ho havíem intentat de totes maneres i no ens n'havíem sortit. En segon lloc, intentar que mengés ell sol. Això a casa era possible però en algun moment, tard o d'hora, acabava llençant el plat amb tot el menjar al terra. M'havien dit que el menjador de l'escola feia miracles, que el fet de menjar amb altres nens feia que intentessin menjar com els altres per integrar-s'hi... però em costava de creure que el nostre petit, tossut com és, entrés a jugar a aquest joc. Doncs sí, a nosaltres també ens ha funcionat! Dos dies li van caldre perquè fos ell qui em demanés a l'hora del berenar que no li triturés la fruita, que preferia menjar-se-la a trossets. Dos dies! I només tres setmanes després, tot i que encara menja diversos aliments aixafats amb la forquilla, haig de dir que el canvi ha estat brutal en tots els aspectes: menja més variat i li costa menys provar coses noves (tot i que en aquest darrer punt espero que encara millori una mica més), llença molt menys els plats i el menjar al terra, i ja no menja res tritura.
Però a part del tema del menjar, no us ho creureu però el veig molt més feliç. Sempre ha estat molt rialler, i a més té un riure que s'encomana fàcilment. Però sembla que ara inclús riu encara més i està més content. No sé si és que és conscient que ha crescut un xic més com a persona o que se n'adona que ens ha fet més feliços al seu pare i a mi... Però si algú que llegeixi això està dubtant, com vaig dubtar jo, de si deixar el seu fill o filla al menjador pot ser positiu en aquests aspectes, haig de dir-li que s'hi llenci de cap a provar-ho. Els nens aprenen moltes coses per imitació i per ells un bon mirall són els nens de la seva mateixa edat. Penso que aprenen molt més ràpid veient als seus semblants que als adults.
Debo decir que, con toda la pena de mi corazón, decidimos probar a dejarlo en el comedor de la guardería. Ante todo, para ver si conseguían que se acostumbrara a comer aunque fuera chafado pero sin túrmix. En casa, lo habíamos intentado de todas formas y no lo habíamos logrado. En segundo lugar, intentar que comiera él solo. Esto en casa era posible, pero en algún momento, tarde o temprano, terminaba tirando el plato con toda la comida en el suelo. Me habían dicho que el comedor de la escuela hacía milagros, que el hecho de comer con otros niños hacía que intentasen comer como los demás para integrarse... pero me costaba creer que nuestro pequeño, terco como es, entrara a jugar este juego. Pues sí, a nosotros también nos ha funcionado! Dos días bastaron para que fuera él quien me pidiera a la hora de la merienda que no le triturara la fruta, que prefería comerla a trocitos. Dos días! Y sólo tres semanas después, aunque todavía come varios alimentos chafados con el tenedor, debo decir que el cambio ha sido brutal en todos los aspectos: come más variado y le cuesta menos probar cosas nuevas (aunque en este último punto espero que aún mejore un poco más), lanza mucho menos a menudo los platos y la comida en el suelo y ya no come nada triturado.
Pero aparte del tema de la comida, no os lo creeréis pero lo veo mucho más feliz. Siempre ha sido muy risueño, y además tiene una risa que se contagia fácilmente. Pero parece que ahora incluso ríe aún más y está más contento. No sé si será porque es consciente de que ha crecido un poquito más como persona o que se da cuenta que nos ha hecho más felices a su padre y a mi... Pero si alguien que lea esto está dudando como dudé yo, de si dejar a su hijo o hija en el comedor puede ser positivo en estos aspectos, debo decirle que se tire de cabeza a ello. Los niños aprenden muchas cosas por imitación y para ellos un buen espejo son los niños de su misma edad. Pienso que aprenden mucho más rápido viendo a sus semejantes que que a los adultos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario